Comentaris al principi d'aprenentatge

Tal i com diu el refrany: "ningú neix ensenyat". Fins i tot els mateixos educadors i professors han d'aprendre per després poder impartir els seus coneixements.
Existeixen varis principis per poder aprendre i educar mínimament bé, ja sigui amb tècniques o amb consells. D'aquest tema tracten alguns dels apartats del power point "Principios de aprendizaje y enseñanza".

He de mencionar que han aparegut dos principis que amb els quals no estic gaire d'acord.
Un d'ells és el de la llei de l'efecte, que tracta sobre els premis i els càstigs. En la meva opinió, no només es pot educar basant-se en donar coses que agraden quan algú a fet alguna cosa bé (els premis) o castigar d'alguna manera les accions que no s'han fet correctament. Crec que a la llarga, segons quina persona, no farà les accions que es demana a no ser que rebi un premi. Per part dels càstigs, opino que s'hauria de buscar un altres mètodes per no arribar a renyar o castigar d'alguna manera.
Un altre principi és el de la llei de la novetat. Personalment, moltes vegades preferia tornar a repetir algun tema o lliçó i profunditzar-lo més, ja que, si comences un tema nou i un altre i un altre (torno a dir: personalment) et pots atabalar molt més que si fas algun tema ja conegut i profunditzes més en aquest.

Per acabar, afegiria un principi que pot ser que sigui mencionat indirectament durant els apartats del power point: aprenentatge autònom. L’aprenentatge autònom, de vegades complementat amb el cooperatiu, també el considero important. Moltes vegades, per exemple, s’estudia millor sense companyia i en plena concentració que amb companys, ja que et pots “sortir del tema” i acabar fent gresca en comptes “d’anar per feina”.

Primera magistral. Introducció al "Tic-tac"

Actualment, la funció de les tecnologies en la nostra vida es molt important, ja que ens facilita la comunicació, la recerca d'informació i moltíssimes funcions més. La tecnologia és, a més, important per l'educació i l'aprenentatge. Doncs, aquest és el tema del que es parlà en la primera magistral de l'assignatura "tic-tac".

Per començar cal dir què és el “Tic-Tac”.

En general, Tic es refereix a les tecnologies i, a partir d’aquí, Tac es refereix a les tecnologies aplicades en l’educació.

Es pot distingir entre tres tecnologies: la informàtica, les telecomunicacions i el so i la imatge.

La intersecció entre les dues primeres és Internet, una xarxa que comunica els ordinadors entre ells. Seguidament, la intersecció entre telecomunicacions i so i imatge és la televisió i la radio, els “mass media”. Per últim, la intersecció entre informàtica i l’ultima tecnologia és la multimèdia, com els videojocs.

Però, què aporta el Tic a l’educació?

Aporta informació (recursos infinits), canals de comunicació (correu electrònic, etc.) i la possibilitat de processar la informació (amb bases de dades, blogs, etc.)

Cal remarcar que és molt important la informació en l’educació i que la tecnologia ajuda moltísim.

S’ha de distingir entre aprenentatge i ensenyament, cadascú d’ells té les seves fases.

Les fases d’aprenentatge són: buscar informació, tan a l’entorn com a llibres i al ciberespai; processar la informació adquirida, sintetitzar-la, planificar-la, aplicar-la...; i aprendre a la informació. Les dues primeres fases es troben situades en el món de la tecnologia, però a l’última fase a través de la ment, de les connexions neuronals.

Finalment, les fases d’ensenyament són les següents: diagnosticar les necessitats dels alumnes (ajudar a superar problemes, conèixer les persones i el seu entorn); preparar les classes; motivar a l’alumnat, ja que és una dels fets més importants; gestionar les classes preparant-les, proporcionant bones activitats i demés; i, òbviament, avaluar.

A més, cal destacar que fer servir el Tic dóna més problemes que avantatges si no tens habilitat.

Per finalitzar, el mestre ha d’utilitzar el Tic per ensenyar als alumnes a utilitzar les tecnologies, pel desenvolupament de la persona (ètica, física...) per arribar a ser una bona persona i, finalment, per innovar la metodologia.